"Si camines sol podràs anar molt ràpid, però junts arribarem més lluny."
- Proverbi xinès
1. Analitzar un espai per millorar-lo.
L’espai que he decidit analitzar ha estat el pati d’infantil de la meva escola de pràctiques d’aquest any, l’escola Marià Galí de Terrassa. I, per tal que l’anàlisi sigui més concret, em centraré en els infants de EI5.
M’he centrat en aquest espai ja que considero que és un espai educatiu molt important de l’escola. I, penso que la majoria dels docents es centren en l’aula com espai protagonista dels aprenentatges sense adonar-se que qualsevol espai del centre pot ser un magnífic recurs pel desenvolupament i aprenentatge dels alumnes. En el pati es pot fer joc simbòlic, reposar, experimentar amb la natura, potenciar el moviment lliure i les relacions, entre d’altres. Per tot això, és molt important identificar els seus punt forts i febles i fer una proposta de millora.
L’espai que he decidit analitzar ha estat el pati d’infantil de la meva escola de pràctiques d’aquest any, l’escola Marià Galí de Terrassa. I, per tal que l’anàlisi sigui més concret, em centraré en els infants de EI5.
A l’hora d’analitzar el pati de l’escola, crec que és necessari tenir en compte l’índex per a la inclusió i el DUA.
L’índex per a la inclusió és un recurs que serveix per donar suport als centres per tal d’avançar cap a l’educació inclusiva i que compta amb tres dimensions, amb ajuda de les quals analitzaré el pati de l’escola Marià Galí. En primer lloc, pel que fa a la dimensió A: Crear cultures inclusives, si ens centrem en l’indicador de construir comunitat, al pati d’aquesta escola es pot observar que no tothom se sent acollit ja que, per exemple, hi ha un nen que només parla anglès i, al centre no es disposa d’intèrprets de llenguatge. A més, no tots els alumnes s’ajuden els uns als altres, atès que molts nens i nenes mantenen actituds de discriminació -sobretot per raó de gènere-. Però, si que es defensen els uns als altres quan creuen que s’ha tractat injustament a algun company/a. També s’observa la col·laboració entre professors, es tracten mútuament amb respecte independentment del rol o la posició que ocupen en el centre, ja que els docents que fan guàrdia al pati canvien cada dia i a vegades per exemple hi és la TEI junt amb la directora. A més a més, és important el fet que en aquest espai no hi ha gaire col·laboració entre el professorat i les famílies. Quant a l’indicador d’establir valors inclusius, les expectatives són altes per a tots els alumnes, ja que es tracta a tots els alumnes com si el seu rendiment no tingués límits i, el professorat intenta contrarestar l’ús d’etiquetes, tot i que a vegades alguns infants i docents fan ús de l’etiquetatge sense adonar-se’n. A més, el professorat intenta eliminar les barreres a l’aprenentatge i a la participació, compartint amb els alumnes que les polítiques i les pràctiques han de reflectir la diversitat de l’alumnat del centre.
En segon lloc, centrant-nos en la dimensió B: Generar polítiques inclusives, gràcies a l’indicador de promoure una escola per a tothom, observem que: s’ajuda al professorat nou a integrar-se al centre, ja que fa poc va venir una TEI a fer una substitució i a l’estona del pati s’establia conversació amb ella i intentaven incloure-la en tot el que feien, li proporcionaven informació sobre el funcionament del centre i les observacions que ella feia s’atenien i es valoraven. Per contra, el pati d’infantil no és accessible per a tothom, només hi poden estar EI3, EI4 i EI5. I, a més, al pati d’infantil hi ha un nen de EI4 que presenta problemes per caminar i cada dia ha de passar –fent molts esforços- per un esglaó que es troba just a l’entrada del pati. Amb l’ajuda de l’altre indicador d’aquesta dimensió, organitzar el suport d’atenció a la diversitat, observem que s’intenta reduir la intimidació que pot sorgir en aquest espai, ja que consideren que l’ofensa verbal i emocional i la violència física hi tenen a veure amb la intimidació, no obstant, no entenen com a font d’intimidació l’amenaça de la retirada d’amistat.
En tercer i últim lloc, fent referència a la dimensió C: Desenvolupar pràctiques inclusives, quant a l’indicador d’orquestrar l’aprenentatge, al pati s’intenta promoure la participació de tot l’alumnat i s’observa que l’alumnat s’implica activament en el seu propi aprenentatge, ja que es fomenta que l’alumnat assumeixi la responsabilitat del seu aprenentatge i, els infants poden escollir què fer al pati, tot i que a vegades se’ls imposen límits. Per exemple quan ha plogut, que no se’ls permet anar als bassals o al sorral a jugar perquè no es mullin ni es taquin. A més, els nens i nenes aprenen col·laborativament, saben que ajudar als altres companys/es és una forma efectiva d’aprendre i, la majoria de vegades, quan alguns companys/es estan enfrontats, els alumnes ajuden a tranquil·litzar-los. Però, altres cops en comptes de tranquil·litzar-los, els exciten encara més. I, centrant-nos en l’indicador de mobilitzar els recursos: les diferències entre els alumnes es fan servir com un recurs per a l’ensenyament i l’aprenentatge, atès que es considera que tothom té coses importants que ensenyar en virtut de la seva individualitat, independentment del seu rendiment. No obstant, l’experiència del professorat no s’aprofita plenament perquè la varietat de llengües dels docents no sempre es fa servir com a recurs per l’alumnat, un exemple n’és que a l’escola i, per tant, al pati, s’intenta fomentar el català dels infants però els professors moltes vegades parlen entre ells castellà, és a dir, no es mostra un bon exemple als nens i nenes. Tot i així, des del centre s’intenta fomentar que el professorat desenvolupi el seu coneixement i les seves habilitats. (
Com he mencionat anteriorment, per analitzar el meu espai també he donat especial importància al DUA (Disseny Universal per a l’Aprenentatge), ja que és un conjunt de pautes que ajuden als docents a tenir en compte la diversitat i els permet ser flexibles en relació als objectius, als mètodes, als materials i a l'avaluació, fet que permet donar resposta a les diferents necessitats dels alumnes. El DUA proposa un marc pràctic que s’organitza en tres principis, els quals m’ajudaran a analitzar el pati de l’escola Marià Galí:
- Principi I: Proporcionar múltiples mitjans de representació. Aquest principi es refereix al fet de mostrar informació de diferents maneres i parteix de la base que no tots els infants aprenen de la mateixa manera. Ara bé, centrant-me en l’espai escollit (pati), als infants se’ls proporcionen diferents materials i recursos que ells poden utilitzar lliurement fent les representacions que vulguin. Els infants disposen d’un sorral en el que poden experimentar i també d’un circuit pintat a terra per passar amb bicicletes o caminant, a més compten amb una cuina que potencia el seu joc simbòlic. No obstant, penso que hi ha recursos insuficients, els nens i nenes no disposen de gaires opcions per representar, estan limitats.
- Principi II: Proporcionar múltiples mitjans per a l’acció i l’expressió. Aquest principi fa referència a que cada infant s’expressa de manera diferent i que és necessari oferir als infants diverses possibilitats per expressar el que saben. Al pati de l’escola Marià Galí els nens i nenes tenen l’opció d’expressar-se oralment, amb accions i gestos o també fent dibuixos o escrits en el sorral o amb pedres o pals al terra. És a dir, poden buscar diferents maneres d’aprendre i mostrar el que saben de diverses formes. Tot i així, no se’ls mostren gaires models de com poden expressar-se ni tampoc se’ls ofereixen comentaris ni reforços.
- Principi III: Proporcionar múltiples mitjans de participació. Aquest principi parteix del fet que cada infant té diferents motivacions, neguits, desitjos... i que són elements molt importants pel seu aprenentatge. En l’espai analitzat no s’ofereixen gaires alternatives als infants per motivar-los i alimentar els seus interessos i la seva autonomia. Els nens i nenes només disposen d’alguns recursos al seu abast -joguines, sorral, circuit pintat a terra- , però els docents no els motiven ni els inciten gaire a cometre errors i que aprenguin d’ells.
Per tal de fer un anàlisi més complet del pati de l’escola Marià Galí, també he fet servir l’observació i m’he centrat en una sèrie d’ítems. Es pot observar a l’annex 1.
Un altre aspecte destacat al que cal prestar atenció són les emocions. Si es tenen en compte al pati i de quina manera. Al pati de l’escola Marià Galí es donen un munt d’emocions i, algunes es tenen més en compte que d’altres. Les emocions que podem trobar-ne al pati són l’alegria, la por, la tristesa, l’enuig o la ràbia, l’enyorança, entre de moltes altres. Com que és un tema molt important i interessant, en trobem més informació a l’annex 2.
Un cop fet l’anàlisi del pati amb l’ajuda de l’índex per a la inclusió, el DUA i l’observació mitjançant una sèrie d’ítems, he pogut detectar diferents tipus de barreres i també alguns punts febles i forts.
- Barreres arquitectòniques: a l’entrada del pati hi ha un esglaó que fa que els infants i les persones amb problemes de mobilitat hagin de fer molts esforços a l’hora d’accedir a aquest espai.
- Barreres de gènere: es produeixen molts conflictes entre els nens i les nenes, moltes vegades a causa de l’ús de la pilota. Molts nens creuen que aquest només és un joc de nens.
- Barreres de de comunicació: com que hi ha molts infants immigrants i encara són petits, a vegades barregen llengües i costa entendre’ls. A més, l’escola intenta fomentar l’ús del català com a llengua vehicular, però una gran part dels nens i nenes fan servir el castellà, així com molts docents. També hi ha un infant que només sap parlar anglès i, l’escola no compta amb cap professional que tingui certs coneixements d’aquesta llengua.
- Barreres organitzatives: al pati falta planificació d’activitats per part dels docents i caldria comptar amb més recursos i materials perquè els infants els tinguin a la seva disposició en aquell espai.
Seguidament faré referència als punts febles i forts que trobo més destacats al pati d’aquesta escola. D’una banda, pel que fa als punts febles, considero que a causa de la manca de recursos i materials que hi ha al pati, es limita als infants a dur a terme activitats monòtones i repetitives amb poques possibilitats d’aportar-los nous aprenentatges i experiències. I, aquestes limitacions és possible que facin augmentar la conflictivitat entre els infants. A més, un altre punt feble és el fet que el pati només s’utilitza per a l’estona d’esbarjo i que no hi ha espais coberts en cas d’incidències meteorològiques. També és important el fet que no hi ha intèrprets de llenguatge i que hi ha molt poca col·laboració amb les famílies. Un altre punt feble és l’alt nivell de discriminació que es produeix a causa del gènere i que els cursos per damunt d’infantil no poden accedir a aquest espai. A més a més, els infants estan limitats a l’hora de fer les seves pròpies representacions i els docents poques vegades els motiven i gairebé mai els mostren models d’expressió ni els ofereixen gaires reforços.
D’altra banda, quant als punts forts, el pati permet apropar la natura a la vida dels infants i afavoreix uns jocs més variats, imaginatius i creatius, a més de convidar-los a explorar i investigar. Gràcies a alguns recursos i materials que hi ha al pati -cuineta, sorral i circuit pintat al terra- es potencia el joc simbòlic, i molts nens i nenes ho utilitzen per entendre i assimilar vivències quotidianes i per resoldre conflictes. El sorral també permet que els infants s’expressin i representin. A més, el pati aporta molta informació als mestres i permet treballar el valor de l’empatia, la cooperació i el respecte.
Algunes propostes que considero que ajudarien a millorar aquest espai educatiu són:
- Fomentar el contacte amb les famílies, es podrien realitzar tallers i festes al pati d’infantil.
- Acotar una zona al pati amb mesures suficients per donar resposta al temps de gaudir de l’espai exterior encara que hi hagi una climatologia adversa.
- Utilitzar el pati per dur a terme altres matèries com música, anglès, psicomotricitat, i no únicament com a estona d’esbarjo.
- Fomentar la igualtat de gènere mitjançant jocs cooperatius.
- Pintar més jocs al terra (xarranca, oca, twister, tres en ratlla, terra-mar-aire...), els quals convidaran als infants a jugar i moure’s i, si ells pinten aquests jocs també els transmetrà sentiment de comunitat. A l’annex 3 es poden veure exemples d’aquests jocs.
És necessari comentar que per fer la transformació del pati, caldria la col·laboració de tota la comunitat educativa. Sobretot la implicació de les famílies i dels professionals. El pati podria ser un lloc de trobada per a les famílies, de posada en comú de sabers i a l’hora de transformar-ho s’haurien de tenir en compte a les famílies en la presa de decisions. La implicació dels professionals també és important, ja que la nostra presència interessada, motivadora i disposada a participar en el pati i en el joc dels infants en la mesura que ells ho demanin, afavoreix nous aprenentatges.
2. T’has format en Aprenentatge cooperatiu i has d’explicar-ho a la comissió a través d’un exemple pràctic de com portar-lo a l’aula.
L’aprenentatge cooperatiu és un recurs que té la finalitat d’atendre a tota la diversitat de l’alumnat. Els alumnes han de treballar junts per aprendre i són tant responsables de l‘aprenentatge dels seus companys/es com del seu. Així doncs, tots els components de l’equip han de donar el millor de si mateixos i s’ha de valorar l’aportació de tot els membres de l’equip. Més concretament, “L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia que assegura l’atenció a la diversitat en les aules i possibilita aprendre junts a alumnes diversos, siguin quines siguin les seves característiques individuals i personals. Però, s’ha d’entendre no només com a mètode a aplicar sinó com a un objectiu i contingut més del currículum, és a dir, com a una capacitat més a assolir per part de tots els alumnes al llarg de l’educació obligatòria". (Riera,G. 2010: 93).
L’activitat que plantejo es durà a terme a una classe de EI5, formada per 25 infants dels quals 14 són nenes i 11 són nens.
El mètode que considero que pot funcionar millor tenint en compte el grup classe i el tipus d’activitat que vull plantejar és el mètode del puzle, també conegut com jigsaw. El qual va ser ideat per E. Aronson l’any 1978 i desenvolupat per R. Slavin.
Centrant-me en l’activitat que jo proposo, els equips de treball seran heterogenis i estaran formats per 5 integrants. Per tant, com que hi ha 25 infants a l’aula, hi haurà 5 equips de 5 infants. Els infants es distribuiran per equips de treball en les diferents taules de l’aula.
L’objectiu d’aquesta activitat és fomentar la cooperació i arribar a assolir un objectiu comú. El tema que proposo per treballar són els animals de la granja i, els subtemes són diferents animals: porc, cavall, vaca, conill i ovella. Per tant, els infants hauran d’informar-se sobre les característiques principals de l’animal que els hi toqui, com per exemple com és físicament l’animal, si pot tenir fills, què menja, si el podem trobar en un altre lloc fora de la granja, si tenen pèl...
Per dur a terme aquesta activitat, proporcionaria als infants imatges sobre els diferents animals i contes de cadascun d’ells on es veiessin clarament aquestes característiques. A través d’aquests materials els infants podran extreure’n la informació, observar els colors de cada animal, saber què mengen, que no només trobem aquests animals a la granja...
A cada infant se li assignarà un dels subtemes proposats –un animal-, i començaran a desenvolupar la primera fase del mètode del puzle. Mitjançant les fotografies proporcionades podran començar a extreure la informació que se’ls demana, intercanviar idees, sensacions i opinions amb els seus companys i companyes del grup d’experts. Quan els infants hagin obtingut la informació necessària, tornaran amb seu equip de treball base i un per un aniran exposant tot allò que considerin més important i interessant sobre el seu animal. Un cop acabada l’activitat i, quan tots els membres de l’equip ja hagin compartit els coneixements, es deixarà un temps per a què els infants reflexionin i facin una petita avaluació de com ha anat l’activitat.
Per acabar, considero que aquesta activitat plantejada a través del mètode del puzle compleix les 5 condicions dels Johnson, les quals caracteritzen el treball en equip o cooperatiu.
3. Ha arribat una mestra nova i tu com a coordinadora de la comissió ets la responsable d’explicar-li com procediu davant d’un alumne que tingui alguna necessitat específica i com fer la reunió amb les famílies.
Com que la nostra escola pretén arribar a ser una escola inclusiva, per poder aconseguir aquest objectiu és necessari que tots ens impliquem en aquest procés i que sigui l’escola que s’adapti a l’infant i no al revés. Per això, és important el canvi en la cultura del centre, dels docents i de les metodologies que es fan servir.
És important procedir davant un infant amb NEE per tal de fer efectiva la seva participació en el centre i, eliminar barreres a l’aprenentatge i a la participació.
A les reunions que duen a terme cal que intentem que les famílies se sentin informades i acollides i transmetre’ls una sensació de pertinença i coneixença. Hem d’intentar que les reunions no siguin monòtones, previsibles i rutinàries ni tampoc massa unidireccionals i informatives. A més, també cal tenir un tracte i una proximitat adient, mantenir una distància òptima professional, és a dir, un punt mig entre l’excessiva proximitat i l’excessiva llunyania. Cal tenir present tots els sentiments que pot generar aquesta situació, les actituds i les respostes de les famílies, actuant sempre d'una manera comprensiva i serena que ajudarà a crear un clima de confiaça i col·laboració. És important també, informar a les famílies sobre la situació i les actuacions pensades per dur a terme.
La pràctica inclusiva és possible a la nostra escola gràcies als professionals que hi intervenen. Per això, cal la implicació de tots els professionals, com: els docents, els psicòlegs/es, els psicopedagogs/es, pedagogs/es, logopedes, especialistes de EE, fisioterapeutes, entre d’altres professionals del centre.
- CREDA à es tracta del Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. Els professionals que els integren són logopedes o especialistes en audició i llenguatge i psicopedagogs.
- EAP à Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica, format per psicòlegs, pedagogs o psicopedagogs. També poden incorporar assistents socials.
- CREDV à Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals.
- CDIAP à Centre de de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, servei de caràcter universal i gratuït destinat a tos els infants fins als sis anys d’edat.
- CSMIJ à Centre de Salut Mental Infantil-Juvenil.
- DGAIA à Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
- USEE à Unitat de Suport d’Educació Especial.
- EAIA à Direcció General d’Atenció a la Infància
i Adolescència.
Si parlem concretament de la CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat), està
formada per especialistes d’educació especial, EAP i un representant de l’Equip
Directiu.
4. Altres elements a evidenciar...
“Ir juntos es comenzar. Mantenerse juntos es progresar. Trabajar juntos es
triunfar.”
Penso que és important incloure aquestes evidències al treball, atès que emfatitzen
i aclareixen el que vull expressar, al mateix temps que proporcionen informació
sobre tot allò que he après realitzant aquest treball.
ANNEX 1
ÍTEMS
SI
NO
A VEGADES
OBSERVACIÓ
Els
nens i nenes juguen junts?
X
Depèn
del joc i de quin nen/a.
Els
docents participen en els jocs?
X
Gairebé mai.
Es
produeixen conflictes per raó de gènere?
X
La
majoria dels dies.
Els
infants i docents mostren respecte pels companys/es, els materials i l’espai?
X
El
pati d’infantil està obert a altres cursos que hi vulguin anar?
X
Només
hi poden estar EI3, EI4 i EI5.
El
centre incorpora nous materials i recursos per aquest espai?
X
El
pati es fa servir en un horari diferent de l’estona d’esbarjo per dur a terme
altres activitats?
X
Des
que jo hi sóc (porto 7 mesos), només hem anat dos dies a fer activitats. I
cal dir que eren dues de les meves intervencions del pràcticum III.
Les
famílies fan ús del pati de l’escola?
X
El
pati només el fan servir els infants en l’estona d’esbarjo. Les festes, per
exemple, es fan al gimnàs o al pati dels grans.
Hi ha
algun espai cobert en cas que hi hagués alguna incidència meteorològica?
X
Els
dies que plou, els infants no poden sortir al pati.
A partir de l’observació d’aquests ítems, es pot
veure que al pati de l’escola Marià Galí poques vegades es duen a terme
activitats fora de l’horari d’esbarjo i que no hi trobem recursos suficients
per gaudir de l’espai. A més, gairebé cada dia es produeixen conflictes de
gènere i al pati no hi trobem cap espai cobert perquè els nens i nenes puguin
gaudir d’aquest espai si algun dia plou. Caldria fomentar més la participació
de les famílies en aquest espai educatiu i obrir el pati per altres cursos, a
més d’utilitzar el pati més sovint i no solament per l’estona d’esbarjo.
ANNEX 2
ANNEX 3
Exemples de jocs pintats al terra del pati (sobre els quals he parlat a l'apartat 1):
A l’hora d’analitzar el pati de l’escola, crec que és necessari tenir en compte l’índex per a la inclusió i el DUA.
L’índex per a la inclusió és un recurs que serveix per donar suport als centres per tal d’avançar cap a l’educació inclusiva i que compta amb tres dimensions, amb ajuda de les quals analitzaré el pati de l’escola Marià Galí. En primer lloc, pel que fa a la dimensió A: Crear cultures inclusives, si ens centrem en l’indicador de construir comunitat, al pati d’aquesta escola es pot observar que no tothom se sent acollit ja que, per exemple, hi ha un nen que només parla anglès i, al centre no es disposa d’intèrprets de llenguatge. A més, no tots els alumnes s’ajuden els uns als altres, atès que molts nens i nenes mantenen actituds de discriminació -sobretot per raó de gènere-. Però, si que es defensen els uns als altres quan creuen que s’ha tractat injustament a algun company/a. També s’observa la col·laboració entre professors, es tracten mútuament amb respecte independentment del rol o la posició que ocupen en el centre, ja que els docents que fan guàrdia al pati canvien cada dia i a vegades per exemple hi és la TEI junt amb la directora. A més a més, és important el fet que en aquest espai no hi ha gaire col·laboració entre el professorat i les famílies. Quant a l’indicador d’establir valors inclusius, les expectatives són altes per a tots els alumnes, ja que es tracta a tots els alumnes com si el seu rendiment no tingués límits i, el professorat intenta contrarestar l’ús d’etiquetes, tot i que a vegades alguns infants i docents fan ús de l’etiquetatge sense adonar-se’n. A més, el professorat intenta eliminar les barreres a l’aprenentatge i a la participació, compartint amb els alumnes que les polítiques i les pràctiques han de reflectir la diversitat de l’alumnat del centre.
En segon lloc, centrant-nos en la dimensió B: Generar polítiques inclusives, gràcies a l’indicador de promoure una escola per a tothom, observem que: s’ajuda al professorat nou a integrar-se al centre, ja que fa poc va venir una TEI a fer una substitució i a l’estona del pati s’establia conversació amb ella i intentaven incloure-la en tot el que feien, li proporcionaven informació sobre el funcionament del centre i les observacions que ella feia s’atenien i es valoraven. Per contra, el pati d’infantil no és accessible per a tothom, només hi poden estar EI3, EI4 i EI5. I, a més, al pati d’infantil hi ha un nen de EI4 que presenta problemes per caminar i cada dia ha de passar –fent molts esforços- per un esglaó que es troba just a l’entrada del pati. Amb l’ajuda de l’altre indicador d’aquesta dimensió, organitzar el suport d’atenció a la diversitat, observem que s’intenta reduir la intimidació que pot sorgir en aquest espai, ja que consideren que l’ofensa verbal i emocional i la violència física hi tenen a veure amb la intimidació, no obstant, no entenen com a font d’intimidació l’amenaça de la retirada d’amistat.
En tercer i últim lloc, fent referència a la dimensió C: Desenvolupar pràctiques inclusives, quant a l’indicador d’orquestrar l’aprenentatge, al pati s’intenta promoure la participació de tot l’alumnat i s’observa que l’alumnat s’implica activament en el seu propi aprenentatge, ja que es fomenta que l’alumnat assumeixi la responsabilitat del seu aprenentatge i, els infants poden escollir què fer al pati, tot i que a vegades se’ls imposen límits. Per exemple quan ha plogut, que no se’ls permet anar als bassals o al sorral a jugar perquè no es mullin ni es taquin. A més, els nens i nenes aprenen col·laborativament, saben que ajudar als altres companys/es és una forma efectiva d’aprendre i, la majoria de vegades, quan alguns companys/es estan enfrontats, els alumnes ajuden a tranquil·litzar-los. Però, altres cops en comptes de tranquil·litzar-los, els exciten encara més. I, centrant-nos en l’indicador de mobilitzar els recursos: les diferències entre els alumnes es fan servir com un recurs per a l’ensenyament i l’aprenentatge, atès que es considera que tothom té coses importants que ensenyar en virtut de la seva individualitat, independentment del seu rendiment. No obstant, l’experiència del professorat no s’aprofita plenament perquè la varietat de llengües dels docents no sempre es fa servir com a recurs per l’alumnat, un exemple n’és que a l’escola i, per tant, al pati, s’intenta fomentar el català dels infants però els professors moltes vegades parlen entre ells castellà, és a dir, no es mostra un bon exemple als nens i nenes. Tot i així, des del centre s’intenta fomentar que el professorat desenvolupi el seu coneixement i les seves habilitats. (
Com he mencionat anteriorment, per analitzar el meu espai també he donat especial importància al DUA (Disseny Universal per a l’Aprenentatge), ja que és un conjunt de pautes que ajuden als docents a tenir en compte la diversitat i els permet ser flexibles en relació als objectius, als mètodes, als materials i a l'avaluació, fet que permet donar resposta a les diferents necessitats dels alumnes. El DUA proposa un marc pràctic que s’organitza en tres principis, els quals m’ajudaran a analitzar el pati de l’escola Marià Galí:
- Principi I: Proporcionar múltiples mitjans de representació. Aquest principi es refereix al fet de mostrar informació de diferents maneres i parteix de la base que no tots els infants aprenen de la mateixa manera. Ara bé, centrant-me en l’espai escollit (pati), als infants se’ls proporcionen diferents materials i recursos que ells poden utilitzar lliurement fent les representacions que vulguin. Els infants disposen d’un sorral en el que poden experimentar i també d’un circuit pintat a terra per passar amb bicicletes o caminant, a més compten amb una cuina que potencia el seu joc simbòlic. No obstant, penso que hi ha recursos insuficients, els nens i nenes no disposen de gaires opcions per representar, estan limitats.
- Principi II: Proporcionar múltiples mitjans per a l’acció i l’expressió. Aquest principi fa referència a que cada infant s’expressa de manera diferent i que és necessari oferir als infants diverses possibilitats per expressar el que saben. Al pati de l’escola Marià Galí els nens i nenes tenen l’opció d’expressar-se oralment, amb accions i gestos o també fent dibuixos o escrits en el sorral o amb pedres o pals al terra. És a dir, poden buscar diferents maneres d’aprendre i mostrar el que saben de diverses formes. Tot i així, no se’ls mostren gaires models de com poden expressar-se ni tampoc se’ls ofereixen comentaris ni reforços.
- Principi III: Proporcionar múltiples mitjans de participació. Aquest principi parteix del fet que cada infant té diferents motivacions, neguits, desitjos... i que són elements molt importants pel seu aprenentatge. En l’espai analitzat no s’ofereixen gaires alternatives als infants per motivar-los i alimentar els seus interessos i la seva autonomia. Els nens i nenes només disposen d’alguns recursos al seu abast -joguines, sorral, circuit pintat a terra- , però els docents no els motiven ni els inciten gaire a cometre errors i que aprenguin d’ells.
Per tal de fer un anàlisi més complet del pati de l’escola Marià Galí, també he fet servir l’observació i m’he centrat en una sèrie d’ítems. Es pot observar a l’annex 1.
Un altre aspecte destacat al que cal prestar atenció són les emocions. Si es tenen en compte al pati i de quina manera. Al pati de l’escola Marià Galí es donen un munt d’emocions i, algunes es tenen més en compte que d’altres. Les emocions que podem trobar-ne al pati són l’alegria, la por, la tristesa, l’enuig o la ràbia, l’enyorança, entre de moltes altres. Com que és un tema molt important i interessant, en trobem més informació a l’annex 2.
Un cop fet l’anàlisi del pati amb l’ajuda de l’índex per a la inclusió, el DUA i l’observació mitjançant una sèrie d’ítems, he pogut detectar diferents tipus de barreres i també alguns punts febles i forts.
Al pati trobem un gran ventall de barreres, les més destacades són:
- Barreres arquitectòniques: a l’entrada del pati hi ha un esglaó que fa que els infants i les persones amb problemes de mobilitat hagin de fer molts esforços a l’hora d’accedir a aquest espai.
- Barreres de gènere: es produeixen molts conflictes entre els nens i les nenes, moltes vegades a causa de l’ús de la pilota. Molts nens creuen que aquest només és un joc de nens.
- Barreres de de comunicació: com que hi ha molts infants immigrants i encara són petits, a vegades barregen llengües i costa entendre’ls. A més, l’escola intenta fomentar l’ús del català com a llengua vehicular, però una gran part dels nens i nenes fan servir el castellà, així com molts docents. També hi ha un infant que només sap parlar anglès i, l’escola no compta amb cap professional que tingui certs coneixements d’aquesta llengua.
- Barreres organitzatives: al pati falta planificació d’activitats per part dels docents i caldria comptar amb més recursos i materials perquè els infants els tinguin a la seva disposició en aquell espai.
Seguidament faré referència als punts febles i forts que trobo més destacats al pati d’aquesta escola. D’una banda, pel que fa als punts febles, considero que a causa de la manca de recursos i materials que hi ha al pati, es limita als infants a dur a terme activitats monòtones i repetitives amb poques possibilitats d’aportar-los nous aprenentatges i experiències. I, aquestes limitacions és possible que facin augmentar la conflictivitat entre els infants. A més, un altre punt feble és el fet que el pati només s’utilitza per a l’estona d’esbarjo i que no hi ha espais coberts en cas d’incidències meteorològiques. També és important el fet que no hi ha intèrprets de llenguatge i que hi ha molt poca col·laboració amb les famílies. Un altre punt feble és l’alt nivell de discriminació que es produeix a causa del gènere i que els cursos per damunt d’infantil no poden accedir a aquest espai. A més a més, els infants estan limitats a l’hora de fer les seves pròpies representacions i els docents poques vegades els motiven i gairebé mai els mostren models d’expressió ni els ofereixen gaires reforços.
D’altra banda, quant als punts forts, el pati permet apropar la natura a la vida dels infants i afavoreix uns jocs més variats, imaginatius i creatius, a més de convidar-los a explorar i investigar. Gràcies a alguns recursos i materials que hi ha al pati -cuineta, sorral i circuit pintat al terra- es potencia el joc simbòlic, i molts nens i nenes ho utilitzen per entendre i assimilar vivències quotidianes i per resoldre conflictes. El sorral també permet que els infants s’expressin i representin. A més, el pati aporta molta informació als mestres i permet treballar el valor de l’empatia, la cooperació i el respecte.
Algunes propostes que considero que ajudarien a millorar aquest espai educatiu són:
- Fomentar el contacte amb les famílies, es podrien realitzar tallers i festes al pati d’infantil.
- Acotar una zona al pati amb mesures suficients per donar resposta al temps de gaudir de l’espai exterior encara que hi hagi una climatologia adversa.
- Utilitzar el pati per dur a terme altres matèries com música, anglès, psicomotricitat, i no únicament com a estona d’esbarjo.
- Fomentar la igualtat de gènere mitjançant jocs cooperatius.
- Pintar més jocs al terra (xarranca, oca, twister, tres en ratlla, terra-mar-aire...), els quals convidaran als infants a jugar i moure’s i, si ells pinten aquests jocs també els transmetrà sentiment de comunitat. A l’annex 3 es poden veure exemples d’aquests jocs.
És necessari comentar que per fer la transformació del pati, caldria la col·laboració de tota la comunitat educativa. Sobretot la implicació de les famílies i dels professionals. El pati podria ser un lloc de trobada per a les famílies, de posada en comú de sabers i a l’hora de transformar-ho s’haurien de tenir en compte a les famílies en la presa de decisions. La implicació dels professionals també és important, ja que la nostra presència interessada, motivadora i disposada a participar en el pati i en el joc dels infants en la mesura que ells ho demanin, afavoreix nous aprenentatges.
Un cop treballada i analitzada la importància de l’espai, en aquest cas del pati escolar de l’escola Marià Galí, arribo a la conclusió que no hem de limitar les possibilitats d’aprenentatge a l’aula, sinó que qualsevol espai dissenyat estratègicament, pot ser protagonista en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
2. T’has format en Aprenentatge cooperatiu i has d’explicar-ho a la comissió a través d’un exemple pràctic de com portar-lo a l’aula.
L’aprenentatge cooperatiu és un recurs que té la finalitat d’atendre a tota la diversitat de l’alumnat. Els alumnes han de treballar junts per aprendre i són tant responsables de l‘aprenentatge dels seus companys/es com del seu. Així doncs, tots els components de l’equip han de donar el millor de si mateixos i s’ha de valorar l’aportació de tot els membres de l’equip. Més concretament, “L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia que assegura l’atenció a la diversitat en les aules i possibilita aprendre junts a alumnes diversos, siguin quines siguin les seves característiques individuals i personals. Però, s’ha d’entendre no només com a mètode a aplicar sinó com a un objectiu i contingut més del currículum, és a dir, com a una capacitat més a assolir per part de tots els alumnes al llarg de l’educació obligatòria". (Riera,G. 2010: 93).
L’activitat que plantejo es durà a terme a una classe de EI5, formada per 25 infants dels quals 14 són nenes i 11 són nens.
El mètode que considero que pot funcionar millor tenint en compte el grup classe i el tipus d’activitat que vull plantejar és el mètode del puzle, també conegut com jigsaw. El qual va ser ideat per E. Aronson l’any 1978 i desenvolupat per R. Slavin.
En aquest mètode cada peça, és a dir, cada estudiant, és essencial per comprendre i arribar al producte final. Aquest mètode consisteix en formar diferents equips de treball, cada membre de l’equip haurà de fer-se expert en un aspecte del tema a treballar. S’assignarà un subtema a treballar a cada integrant de l’equip. Aquest mètode consta de dues fases. D’una banda, en la primera fase s’ajuntaran els membres de cada equip que comparteixen subtema, reunint-se així amb companys/es d’altres equips que han de treballar la mateixa temàtica en grups d’experts. I, un cop reunits, es posaran a treballar, a reflexionar i a compartir idees sobre el subtema. Un cop finalitzada aquesta part de l’activitat, s’iniciarà la segona fase del mètode: cada membre tornarà amb el seu equip de treball base i explicarà el subtema que ha estat treballant amb els seus companys/es del grup d’experts i, mentre un explica els altres hauran d’escoltar atentament.
El que fa que aquest mètode sigui tant interessant, és que els alumnes no depenen exclusivament del docent, sinó que són els alumnes, mitjançant el seu treball personal, els que construeixen els seu propi aprenentatge. (
Centrant-me en l’activitat que jo proposo, els equips de treball seran heterogenis i estaran formats per 5 integrants. Per tant, com que hi ha 25 infants a l’aula, hi haurà 5 equips de 5 infants. Els infants es distribuiran per equips de treball en les diferents taules de l’aula.
L’objectiu d’aquesta activitat és fomentar la cooperació i arribar a assolir un objectiu comú. El tema que proposo per treballar són els animals de la granja i, els subtemes són diferents animals: porc, cavall, vaca, conill i ovella. Per tant, els infants hauran d’informar-se sobre les característiques principals de l’animal que els hi toqui, com per exemple com és físicament l’animal, si pot tenir fills, què menja, si el podem trobar en un altre lloc fora de la granja, si tenen pèl...
Per dur a terme aquesta activitat, proporcionaria als infants imatges sobre els diferents animals i contes de cadascun d’ells on es veiessin clarament aquestes característiques. A través d’aquests materials els infants podran extreure’n la informació, observar els colors de cada animal, saber què mengen, que no només trobem aquests animals a la granja...
A cada infant se li assignarà un dels subtemes proposats –un animal-, i començaran a desenvolupar la primera fase del mètode del puzle. Mitjançant les fotografies proporcionades podran començar a extreure la informació que se’ls demana, intercanviar idees, sensacions i opinions amb els seus companys i companyes del grup d’experts. Quan els infants hagin obtingut la informació necessària, tornaran amb seu equip de treball base i un per un aniran exposant tot allò que considerin més important i interessant sobre el seu animal. Un cop acabada l’activitat i, quan tots els membres de l’equip ja hagin compartit els coneixements, es deixarà un temps per a què els infants reflexionin i facin una petita avaluació de com ha anat l’activitat.
Aquest mètode permet que tots els infants tinguin l’oportunitat de participar i d’aprendre, ja que tots poden donar el seu punt de vista. Gràcies al fet de formar equips heterogenis, es potencia que a cada equip hi hagi diversitat, i si hi ha diversitat, hi hauran diferents maneres de percebre les coses i diverses idees i punts de vista, aquesta diversitat enriquirà l’activitat.
Aquesta metodologia permet no només treballar en un equip de treball fix, sinó que permet treballar en un equip base i en un grup d’experts, facilitant que els infants es relacionin amb més membres de la classe. A més, crec que és un mètode que pot ajudar a augmentar l’autoestima dels infants, ja que com que cada membre de l’equip base es fa expert en un tema, a l’hora d’exposar-ho als seus companys es pot sentir competent i valorat.
Un altre aspecte que permet treballar aquesta metodologia és l’autonomia dels infants, ja que són ells els que han de crear el propi aprenentatge.
Per acabar, considero que aquesta activitat plantejada a través del mètode del puzle compleix les 5 condicions dels Johnson, les quals caracteritzen el treball en equip o cooperatiu.
Pel que fa a la condició d’interdependència positiva, és necessari que cada membre de l’equip s’impliqui i sigui responsable per tal que l’equip pugui assolir l’objectiu, ja que si un membre de l’equip falla, tot l’equip falla, per això és necessari que tots els membres cooperin. Per tant, l’equip no només s’ha de fer responsable del seu propi aprenentatge, sinó que també s’ha de fer responsable de l’aprenentatge dels seus companys i companyes. El mètode puzle permet que cada membre es responsabilitzi d’un subtema i, que després els seus companys i companyes també es facin experts en aquell tema compartint així la responsabilitat d’aprenentatge entre tots.
La condició d’interaccions cara a cara veiem que també es compleix, ja que es tracta de dur a terme interaccions entre els diferents infants. Aquestes interaccions permeten que cada nen o nena aporti diferents punts de vista sobre el subtema, cada infant pot aportar les seves idees i, els infants es poden ajudar, donar-se suport i ànims. Concretament, el mètode del puzle permet dur a terme aquest tipus d’interaccions, ja que l’aprenentatge que es realitza és cooperatiu fent que tots els membres puguin participar i compartir els seus coneixements.
Quant a la condició de responsabilitat individual, és important el fet que els membres de l’equip es mantinguin actius i que la divisió de tasques i de rols sigui equitativa. En el mètode puzle és necessari que els membres participin per a què l’activitat tingui sentit. L’acció de treballar en equips i grups de treball reduïts permet que aquells infants que els hi costa més participar se sentin més còmodes a l’hora d’expressar les seves opinions. En aquest mètode, els infants tenen un rol assignat, tots tenen un paper semblant i això fa que la implicació dels membres sigui equitativa i no hi hagi membres de l’equip base que tinguin una major càrrega de feina o de responsabilitat. Tot i que al grup d’experts potser algun infant aporta més idees que d’altres.
Pel que fa a la condició d’ensenyament deliberat d’habilitats socials, és una condició que s’ha d’anar aprenent i treballant juntament amb altres persones, però per això cal que oferim espais i ajudes als infants per tal que treballin aquesta condició. El mètode del puzle permet als infants l’oportunitat d’anar aprenent i posant en joc les seves habilitats socials i, per poder treballar aquestes habilitats és necessari dur a terme activitats compartides amb altres nens i nenes. El mètode puzle ens permet treballar amb altres infants i, per tant, posar en joc les habilitats socials.
Finalment, la condició d’autoreflexió d’equip es pot portar a terme dins del mètode del puzle un cop acabada l’activitat, deixant un temps als equips per a poder reflexionar sobre com s’ha desenvolupat l’activitat. Podrien valorar què ha anat bé i què caldria rectificar, així com tenir l’oportunitat i el temps necessari per expressar com s’ha sentit cada membre de l’equip duent a terme la seva tasca i, quines dificultats ha tingut. Tot això, amb l’objectiu de trobar possibles millores per a les pròximes sessions.
3. Ha arribat una mestra nova i tu com a coordinadora de la comissió ets la responsable d’explicar-li com procediu davant d’un alumne que tingui alguna necessitat específica i com fer la reunió amb les famílies.
Com que la nostra escola pretén arribar a ser una escola inclusiva, per poder aconseguir aquest objectiu és necessari que tots ens impliquem en aquest procés i que sigui l’escola que s’adapti a l’infant i no al revés. Per això, és important el canvi en la cultura del centre, dels docents i de les metodologies que es fan servir.
A la nostra escola, a l’hora de procedir davant un infant amb NEE, donem especial importància al Pla Individualitzat, el qual està molt relacionat amb el concepte d’inclusió, ja que intentem desenvolupar respostes educatives identificant i eliminant les barreres que l’entorn posa en el seu aprenentatge, participació i socialització i, que no el permeten enfortir les seves capacitats i potencialitats. El PI pretén atendre la diversitat i està molt vinculat amb el context. És important el fet que les activitats dels alumnes amb NEE no poden anar al marge del que està fent la resta del grup.
Un altre recurs o estratègia inclusiva que fem servir quan ens trobem amb un alumne amb alguna necessitat específica és el treball cooperatiu, el qual fa possible treballar amb la diversitat de l’alumnat. S’ofereix l’oportunitat als infants d’aprendre els uns dels altres i els permet adaptar les tasques en funció de les seves capacitats. D’aquesta manera, els alumnes amb NEE poden treballar en les mateixes condicions que els seus companys i companyes d’aula, així com fer aportacions que també seran indispensables. Per tant, el treball cooperatiu afavoreix que existeixin pràctiques educatives a les aules, a més de proporcionar beneficis de caràcter personal. (
És important procedir davant un infant amb NEE per tal de fer efectiva la seva participació en el centre i, eliminar barreres a l’aprenentatge i a la participació.
Quan observem signes d’alerta en algun infant, ens hem de reunir amb la família per tal de fer una reunió. La relació amb les famílies és important atès que afavoreix la col·laboració mútua i permet que el procés d’escolarització funcioni. A més, la família és un pilar bàsic que cal tenir present, ja que l’escola necessita a les famílies per funcionar. Cal destacar també que la implicació de les famílies és un aspecte clau per a què els infants tinguin una millor experiència educativa. Fer la reunió amb les famílies és una oportunitat d’iniciar un treball conjunt com a equip per a poder acompanyar més i millor els infants durant la seva escolaritat.
A l’hora de fer la reunió amb les famílies, s’han de tenir en compte una sèrie d’aspectes i estratègies com per exemple el lloc on es farà la reunió, si disposarem de mobiliari i com l'organitzarem i, un aspecte que promou un ambient de confiança és per exemple tenir una ampolla d'aigua.
A les reunions que duen a terme cal que intentem que les famílies se sentin informades i acollides i transmetre’ls una sensació de pertinença i coneixença. Hem d’intentar que les reunions no siguin monòtones, previsibles i rutinàries ni tampoc massa unidireccionals i informatives. A més, també cal tenir un tracte i una proximitat adient, mantenir una distància òptima professional, és a dir, un punt mig entre l’excessiva proximitat i l’excessiva llunyania. Cal tenir present tots els sentiments que pot generar aquesta situació, les actituds i les respostes de les famílies, actuant sempre d'una manera comprensiva i serena que ajudarà a crear un clima de confiaça i col·laboració. És important també, informar a les famílies sobre la situació i les actuacions pensades per dur a terme.
A les reunions que duen a terme cal que intentem que les famílies se sentin informades i acollides i transmetre’ls una sensació de pertinença i coneixença. Hem d’intentar que les reunions no siguin monòtones, previsibles i rutinàries ni tampoc massa unidireccionals i informatives. A més, també cal tenir un tracte i una proximitat adient, mantenir una distància òptima professional, és a dir, un punt mig entre l’excessiva proximitat i l’excessiva llunyania. Cal tenir present tots els sentiments que pot generar aquesta situació, les actituds i les respostes de les famílies, actuant sempre d'una manera comprensiva i serena que ajudarà a crear un clima de confiaça i col·laboració. És important també, informar a les famílies sobre la situació i les actuacions pensades per dur a terme.
Un altre aspecte que també cal tenir en present és el fet d’intentar establir una comunicació apropiada, basada en l’escolta activa i el respecte mutu. També cal intentar fer partícips a les famílies en la presa de decisions que afecten al seu fill/a. I cal fer ús de la sensibilització, comptant amb una preparació suficient per comprendre a la família i comunicar-nos amb ella. És important mostrar interès i preocupació per acompanyar i recolzar a la família en el seu procés, oferint-los recursos i ajudes. Hem de tenir en compte les seves preocupacions, necessitats i sentiments i utilitzar un llenguatge pròxim, que no sigui molt tècnic, per tal de fer que la reunió compti amb un clima de confiança i seguretat en la família a l’hora d’entendre els que els hi estem comunicant.
Per dur a terme una reunió adient amb els pares d’un infant amb NEE també cal tenir en compte el model de negociació, en el qual es busca un equilibri entre els docents i les famílies. Es parteix de la idea que tant les famílies com els professionals tenen molt coneixement i experiència que aportar a l’hora de prendre decisions entorn l’infant.
Per tant, alguns dels aspectes més destacats en una reunió són la comunicació, la sensibilització i la formació per part dels docents. També és important mantenir una actitud oberta i flexible.
La pràctica inclusiva és possible a la nostra escola gràcies als professionals que hi intervenen. Per això, cal la implicació de tots els professionals, com: els docents, els psicòlegs/es, els psicopedagogs/es, pedagogs/es, logopedes, especialistes de EE, fisioterapeutes, entre d’altres professionals del centre.
Alguns serveis -formats pels professionals mencionats anteriorment- que donen suport a alumnes amb NEE i faciliten, a la vegada, el desenvolupament de nous programes, metodologies i tècniques didàctiques, són:
- CREDA à es tracta del Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. Els professionals que els integren són logopedes o especialistes en audició i llenguatge i psicopedagogs.
- EAP à Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica, format per psicòlegs, pedagogs o psicopedagogs. També poden incorporar assistents socials.
- CREDV à Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals.
- CDIAP à Centre de de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, servei de caràcter universal i gratuït destinat a tos els infants fins als sis anys d’edat.
- CSMIJ à Centre de Salut Mental Infantil-Juvenil.
- DGAIA à Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
- USEE à Unitat de Suport d’Educació Especial.
- EAIA à Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència.
Si parlem concretament de la CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat), està
formada per especialistes d’educació especial, EAP i un representant de l’Equip
Directiu.
4. Altres elements a evidenciar...
Duent a terme aquest treball he pogut profunditzar i informar-me més sobre
conceptes tractats al llarg del semestre com són: la inclusió, les emocions,
les famílies i els professionals, l’aprenentatge cooperatiu, els espais
educatius i, les NEE. Seguidament en veiem un parell d’evidències molt visuals,
les quals transmeten clarament els conceptes mencionats.
“Ir juntos es comenzar. Mantenerse juntos es progresar. Trabajar juntos es
triunfar.”
Penso que és important incloure aquestes evidències al treball, atès que emfatitzen i aclareixen el que vull expressar, al mateix temps que proporcionen informació sobre tot allò que he après realitzant aquest treball.
ANNEX 1
ÍTEMS
|
SI
|
NO
|
A VEGADES
|
OBSERVACIÓ
|
Els
nens i nenes juguen junts?
|
X
|
Depèn
del joc i de quin nen/a.
|
||
Els
docents participen en els jocs?
|
X
|
Gairebé mai.
|
||
Es
produeixen conflictes per raó de gènere?
|
X
|
La
majoria dels dies.
|
||
Els
infants i docents mostren respecte pels companys/es, els materials i l’espai?
|
X
|
|||
El
pati d’infantil està obert a altres cursos que hi vulguin anar?
|
X
|
Només
hi poden estar EI3, EI4 i EI5.
|
||
El
centre incorpora nous materials i recursos per aquest espai?
|
X
|
|||
El
pati es fa servir en un horari diferent de l’estona d’esbarjo per dur a terme
altres activitats?
|
X
|
Des
que jo hi sóc (porto 7 mesos), només hem anat dos dies a fer activitats. I
cal dir que eren dues de les meves intervencions del pràcticum III.
|
||
Les
famílies fan ús del pati de l’escola?
|
X
|
El
pati només el fan servir els infants en l’estona d’esbarjo. Les festes, per
exemple, es fan al gimnàs o al pati dels grans.
|
||
Hi ha
algun espai cobert en cas que hi hagués alguna incidència meteorològica?
|
X
|
Els
dies que plou, els infants no poden sortir al pati.
|
A partir de l’observació d’aquests ítems, es pot
veure que al pati de l’escola Marià Galí poques vegades es duen a terme
activitats fora de l’horari d’esbarjo i que no hi trobem recursos suficients
per gaudir de l’espai. A més, gairebé cada dia es produeixen conflictes de
gènere i al pati no hi trobem cap espai cobert perquè els nens i nenes puguin
gaudir d’aquest espai si algun dia plou. Caldria fomentar més la participació
de les famílies en aquest espai educatiu i obrir el pati per altres cursos, a
més d’utilitzar el pati més sovint i no solament per l’estona d’esbarjo.
ANNEX 2
Com he mencionat a l’apartat 1, al pati en trobem
moltes emocions, però algunes es
tenen més en compte que d’altres. Per exemple, quan un infant plora de seguida
pregunten què li passa, si és a causa d’algun conflicte amb un company/a o si
s’ha fet mal...però moltes vegades no se li dona importància a la felicitat
dels nens i nenes o a la ràbia que pateixen en algun moment determinat. No
obstant, he observat com al pati s’intenta fomentar l’empatia i la cooperació
entre els infants.
Imma Marín diu “El pati és l’espai de llibertat de
l’alumne a l’escola i on afloren més les seves emocions”. (Marín,I. 2017). Estic completament
d’acord amb aquesta cita, ja que el pati és un espai on els nens i nenes
s’expressen lliurement i manifesten les seves necessitats i maneres de ser. És
un moment que facilita que puguin interactuar i relacionar-se de manera lliure
amb els altres. Es posen en joc les habilitats socials de cada nen/a i és una
bona oportunitat per a l’aprenentatge i enriquiment dels recursos de relació
amb els altres, principalment l’afectivitat i l’empatia. És una situació en la
qual els infants interactuen amb els seus iguals sense la presència directa
d’un adult, i això ens permet conèixer a l’infant tal com és. Per tant, l’hora
del pati no és un simple moment lúdic o de descans, sinó un temps molt
important per al desenvolupament personal i social de cada infant.
ANNEX 3
Exemples de jocs pintats al terra del pati (sobre els quals he parlat a l'apartat 1):
Bibliografia
Echeita, G.
Ainscow, M. 2002. La Educación inclusiva
como derecho. Marco de
Bassedas,E.; Huguet,T.; Marrodan,M.; de
Molina, M.J.; Planas, M.; Seguer, M.; Sullà, T.; Vilella, M. (2002). La relació
família-escola. les entrevistes com a eina de canvi per a l’assessorament (Memoria del grup de treball)
Booth,T;
Ainscow, M. (2006). Índex per a la
inclusió (Guia per a
l’avaluació i millora de l’educació inclusiva).
Breto, C. i Gracia, P. (2008). Caminando
hacia un aula cooperativa en educación infantil. Aula de Innovación Educativa
(Monogràfic). 170, 46-50
Duran, D. i Blanch, S. (2008). L’aprenentatge cooperatiu coma
estratègia instructiva per a la inclusió. Suports,
12(1), 4-12
Duran, D. (2009). El aprendizaje
entre alumnos como apoyo a la inclusión. Capítol 6. A C. Giné, (coord.), La
educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el
alumnado. Barcelona: Horsori ICE UB.
Duran, D. (2009). El aprendizaje entre
alumnos como apoyo a la inclusión. Capítol 6. A C. Giné, (coord.), La educación
inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado.
Barcelona: Horsori ICE UB.
Miret, L. (2004). L’atenció a la
diversitat a l’educació infantil mitjançant la tutorització entre iguals.
Novenes Jornades de foment de la investigació.
Onrubio. J.
(2009). Transformar para adaptar, adaptar para incluir: una mirada
psicoeducativa a la educación inlcusiva. Capítol 3. A.c.Giné (coord..), La educación inclusiva. De la
exclusión a la plena participación de todo el alumnado. Barcelona: Horsori ICE
UB.
Echeita, G.
Ainscow, M. 2002. La Educación inclusiva
como derecho. Marco de
referencia y pautas de acción para
el desarrollo de una revolución pendiente.
Bassedas,E.; Huguet,T.; Marrodan,M.; de
Molina, M.J.; Planas, M.; Seguer, M.; Sullà, T.; Vilella, M. (2002). La relació
família-escola. les entrevistes com a eina de canvi per a l’assessorament (Memoria del grup de treball)
Booth,T;
Ainscow, M. (2006). Índex per a la
inclusió (Guia per a
l’avaluació i millora de l’educació inclusiva).
Breto, C. i Gracia, P. (2008). Caminando
hacia un aula cooperativa en educación infantil. Aula de Innovación Educativa
(Monogràfic). 170, 46-50
Duran, D. i Blanch, S. (2008). L’aprenentatge cooperatiu coma
estratègia instructiva per a la inclusió. Suports,
12(1), 4-12
Duran, D. (2009). El aprendizaje
entre alumnos como apoyo a la inclusión. Capítol 6. A C. Giné, (coord.), La
educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el
alumnado. Barcelona: Horsori ICE UB.
Duran, D. (2009). El aprendizaje entre
alumnos como apoyo a la inclusión. Capítol 6. A C. Giné, (coord.), La educación
inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado.
Barcelona: Horsori ICE UB.
Miret, L. (2004). L’atenció a la
diversitat a l’educació infantil mitjançant la tutorització entre iguals.
Novenes Jornades de foment de la investigació.
Onrubio. J.
(2009). Transformar para adaptar, adaptar para incluir: una mirada
psicoeducativa a la educación inlcusiva. Capítol 3. A.c.Giné (coord..), La educación inclusiva. De la
exclusión a la plena participación de todo el alumnado. Barcelona: Horsori ICE
UB.
Webgrafía
Pautes del disseny universal per a
l’aprenentatge (DUA). Recuperat de: http://www.udlcenter.org/sites/udlcenter.org/files/2.0%20Guidelines_Catalan%20Translation%20Accessibilty.pdf
Pautes del disseny universal per a
l’aprenentatge (DUA). Recuperat de: http://www.udlcenter.org/sites/udlcenter.org/files/2.0%20Guidelines_Catalan%20Translation%20Accessibilty.pdf
